Truqui'ns 977 22 05 60

Casos pràctics

linea_divisoria

 

És important per a nosaltres explicar casos de psicoteràpia reals que hem tingut en SN Psicologia. Creiem que és una bona manera de reflectir els motius de consulta més freqüents, sentir-se identificat en algun cas, ajudar-lo a trobar tranquil·litat i solucions per a allò que li passa. També és una manera de conèixer la nostra forma de treballar.

Ejaculació precoç

Jordi és un noi de 32 anys de Reus. Ve a la consulta perquè diu que pateix ejaculació precoç ja que triga molt poc a arribar a l’orgasme.

Durant la teràpia sexual s’identifica quines són les causes que poden haver portat a Jordi a patir aquesta disfunció. Es veuen certs patrons de funcionament i de pensament que afavoreixen anar molt ràpid i dificulten gaudir plenament de la relació sexual.

A més, també vam descobrir que a causa d’aquest problema, Jordi se sent molt insegur amb les dones. Voleu tenir parella, tenir algú amb qui compartir la vida i crear una família, però quan coneix una dona pensa immediatament que quedarà molt malament durant la relació sexual i veiem que aquesta por fa que eviti conèixer dones o intentar establir un vincle afectiu romàntic.

La teràpia amb Jordi dura 8 mesos. Durant els 4 primers aconseguim eliminar l’ejaculació precoç: aquest èxit i el treball emocional realitzat a la consulta reforça la seva autoestima. Durant els següents mesos se sent còmode i segur amb les dones, aconsegueix tenir cites amb noies que li agraden i se sent optimista i tranquil cara a trobar la parella de la seva vida.

Trastorn per dolor associat a malaltia mèdica

Rosa és una noia de 34 anys, que viu a prop de Reus. Arriba a consulta fent una demanda per anorgàsmia. Comenta que té parella fa 4 anys i no té desig sexual i mai ha arribat a l’orgasme. Segons ella en aquest moment tenen molt poques relacions sexuals. Es diu a la parella, que ve una visita però no col·labora en el procés perquè no entén molt bé per què ha d’anar a un psicòleg.

Paral·lelament en el temps Rosa comença a tenir dolors molt forts al coxis (coxigodinia) que després de passar per diferents professionals de la medicina (traumatòlegs, fisioterapeutes, osteòpates ….) i donar-los medicació per als dolors i massatges, el dolor no remet de cap de les maneres, sense que sàpiguen per què existeixen aquests dolors.

Demana la baixa laboral perquè no pot treballar amb aquest dolor tan intens. Es troba físicament molt malament i es passa la major part del dia del llit al sofà. Segons ella la seva parella no li dóna suport en res i fins i tot li dóna a entendre que exagera i que no creu que el dolor sigui per a tant.

Després de 6 o 7 mesos de prendre medicaments per al dolor, Rosa decideix deixar-los perquè no veu cap millora.

Mentrestant, en la teràpia, Rosa comença a qüestionar la seva relació de parella, per què està amb aquesta persona i si realment ho vol per compartir la seva vida amb ell. També es qüestiona la seva feina. Al final Rosa arriba a la conclusió que no vol a la seva parella prou i que la feina que fa no la satisfà. A més té ganes de marxar d’aquí (la seva família viu en una altra comunitat). Un cop comença a tenir clares les coses es posa en marxa. Parla amb la seva parella i li demana la separació. Parla amb l’empresa i els diu que se’n va i organitza tota la seva marxa a la seva ciutat natal.

Curiosament quan Roza comença a prendre decisions el dolor al còccix comença a remetre, arribant en l’actualitat a que només té lleus punxades algun dia puntual.

Rosa es va marxar a la seva ciutat i allà ha tingut alguna relació de parella amb la qual no ha tingut cap problema per arribar a l’orgasme.

Tot aquest procés va durar un any, però la Rosa va poder relacionar el seu dolor al coxis i anorgàsmia amb la situació de bloqueig i insatisfacció emocional que tenia i de la qual ni tan sols era conscient.

Baixa autoestima

Laura és una noia de Salou de 27 anys que arriba a consulta, després de passar per diversos professionals de la psicologia. Ja de petita la van portar al psicòleg perquè no controlava la micció al llit. Va fer un tractament i va aconseguir controlar-lo. Als 18 anys torna a un altre professional perquè havia problemes familiars. Ella té un germà un any més gran, i sempre ha considerat que els pares han valorat més al seu germà que a ella. Creu que els pares la tracten com una nena petita i no tenen en compte les seves necessitats.

Amb 26 anys torna a un altre psicòleg i fa sessions conjuntes amb la seva parella en aquest moment i intenten treballar la seva dependència a la relació.

Laura es defineix com gelosa, amb moltes pors i poc decidida. A hores d’ara continua sortint amb el noi de fa un any però tenen alguns problemes, perquè ella voldria que estigués sempre amb ella i el li demana el seu espai. Als seus pares no els agrada el noi en qüestió i li recriminen que no fa res (Laura treballa). En el seu discurs expressa que tot el que li passa és culpa que els seus pares no confien en ella.

Les relacions de parella que ha iniciat, sempre acaben per deixar-la. Ella s’enamora molt de pressa i ho dóna tot, esperant a canvi que estiguin per ella.
Laura té una baixa autoestima, amb un alt grau de dependència a les persones. Se sent molt insegura i busca que els seus pares i / o la seva parella estiguin per ella. Hi ha una conducta una mica infantil, expressant que a causa dels altres, ella no.

Vaginisme

Carme i Raul són una parella de Reus de 32 anys. Porten 10 anys de parella, 2 d’ells casats. Mai han tingut una relació sexual amb penetració. Ella té molts tabús a causa d’una religió molt estricta i una família molt convencional. Volia arribar verge al matrimoni perquè pensava que si tenia una relació sexual abans, canviària alguna cosa en ella. Durant el festeig va haver tocaments, petons i carícies. Ella creia que en casar-se tenir una relació sexual seriosa fàcil, però després de 2 anys de casats, no han pogut tenir una relació sexual amb penetració, perquè ella té por que li faci mal. La seva primera visita ginecològica va ser fa un any perquè ella pensava que si no tenia relacions sexuals no era necessari visitar al ginecòleg. En les seves relacions amb prou feines lubrica, perquè no es relaxa, ja que aquesta pendent de si podria haver penetració o no. Tampoc sap explicar si ha tingut algun orgasme al llarg de la seva vida. No practiquen el sexe oral perquè a ella li fa fàstic.

A hores d’ara els agradaria tenir un fill, i Carmen s’ha començat a angoixar perquè si no hi ha penetració difícilment podria haver fills.
Fins ara Carmen mai s’havia masturbat, i tampoc ha reflexionat sobre que fantasies sexuals té ella.

Raul ha estat al llarg d’aquests anys molt comprensiu amb el tema, i ella no té por en cap moment que el no la vulgui o hagi perdut el desig. Està segura que la relació funciona molt bé, excepte en el tema sexual.

Tot això unit al fet que Carmen té pors a moltes coses diferents, por a anar en avio, a la malaltia, a la mort, a les bestioles, a estar sola, … pors que li han produït fins i tot alguna crisi de pànic, que ha remès temporalment amb ansiolítics, però que han tornat a ressorgir.

Es realitzen sessions conjuntes amb la parella i sessions individuals amb Carmen, que es van alternant durant el procés terapèutic. Als 5 mesos de tractament Carmen i Raul ja tenen relacions sexuals amb penetració i Carmen ja ha tingut orgasmes. Es continua treballant amb ella el tema de les pors en general.

Trastorn de pànic

Manuel de 34 anys és professor universitari d’Altafulla que pateix crisis d’ansietat des de fa un any. Un dia va començar a tenir símptomes de falta d’aire, dificultat per respirar, taquicàrdia, suors, … i se’n va anar corrent a urgències perquè creia tenir un infart. Els metges li van dir que tenia ansietat i ell es va quedar perplex del poc cas que li van fer. Li van receptar un ansiolític i el van enviar cap a casa. Les pastilles li van suprimir els símptomes, però Manuel va començar a escoltar-se el seu propi cos d’una manera constant. Estava pendent de si el cor se li accelerava. Va deixar de fer algunes activitats d’esforç físic que ell estava acostumat a fer perquè li preocupava que li passés alguna cosa al seu cor. Va començar a tenir crisi en diferents moments que ell no podia predir, per això va començar a evitar a anar a llocs que estiguessin allunyats d’urgències o dels que fos difícil sortir ràpidament, fins i tot va començar a distanciar-se de la seva parella, perquè al tenir relacions sexuals amb ella notava que el cor se li accelerava i li preocupava tenir un infart en aquest moment. La seva vida va començar a limitar-se a moltes situacions. Quan arriba a consulta la seva vida ha canviat radicalment i està molt angoixat perquè els metges no li fan cap cas.

Fòbia a les agulles

Álvaro és un noi de Reus, que té 27 anys quan va a consulta, perquè porta 10 anys sense fer-se una anàlisi de sang perquè li donen por. En aquests moments creu que el seu cutis està una mica groguenca i que és possible que tingui hepatitis (ha tingut una relació sexual que ell considera una cosa perillosa i està preocupat pel contagi de la SIDA i de l’hepatitis), però és incapaç de fer-se una anàlisi. Reconeix que és una por molt irracional, però li fa por veure fins i tot una xeringa. No pot veure pel·lícules en què surtin xeringues ni sang. Acudeix a consulta perquè pensa que ha d’anar a l’ambulatori i ja no pot ajornar-més temps.

Problema de parella

Antonio i Carmen són un matrimoni de Valls, de 32 i 30 anys respectivament. Porten 8 anys casats i tenen 2 fills de 6 i 3 anys d’edat. Abans de casar-se van estar 3 anys més de nuvis. Tenen una empresa familiar a Reus, en la qual ell fa la feina extern i ella porta la comptabilitat. Econòmicament no tenen problemes. Acudeixen a consulta perquè Carmen diu que no és feliç, perquè el seu marit no li fa cas, ja no està per ella i ella porta tot el pes de la casa i els fills. Antonio ve a consulta perquè Carmen li ho ha demanat, però ell no veu cap problema concret, perquè pensa que ella ja sap que l’estima i que a més arriba a casa molt cansat de la feina i els diumenges no té ganes de fer res, però que això és normal i li passa a totes les parelles. Vam començar a indagar i són una parella que ja no es demostra cap afecte, Antonio és molt enlairat i Carmen demana atenció que no rep. Vam iniciar una teràpia de parella, però Antonio no s’implica. La seva postura és “ja vinc a la psicòloga, què més vols que faci?”. Després d’una sèrie de sessions en què no s’avança la professional els torna a insistir que perquè la teràpia de parella funcioni han d’implicar-se els dos totalment. Es decideix paralitzar la teràpia durant un temps, perquè Antonio reflexioni si realment està disposat a salvar el seu matrimoni.

Trastorn sexual: anorgàsmia

Carlos i María van a consulta perquè diuen tenir un problema sexual. Són de Reus, els dos tenen 37 anys i porten 10 anys de parella i 7 anys de matrimoni. En l’actualitat tenen dos fills de 4 i 2 anys.
Quan es van conèixer amb 27 anys, Maria no havia tingut cap relació sexual amb cap home. Hi havia estat amb una parella però només havien realitzat carícies i petons. Carlos havia tingut relacions sexuals amb 3 o 4 noies, amb les quals havia gaudit.
La primera relació sexual va ser als 6-7 mesos de festeig, una mica perquè ell tenia moltes ganes, perquè ella no s’ho havia plantejat. Les primeres relacions ella no arribava a l’orgasme, però va pensar que amb el temps ja arribaria, però després de 10 anys de relació mai ha tingut un orgasme. Al principi de la relació podien fer l’amor un cop al mes o al mes i mig. En casar-se i tenir el seu espai va augmentar la freqüència de les relacions, però al poc temps van començar a distanciar-se les trobades sexuals. Els seus mètodes anticonceptius han estat el preservatiu i la “marxa enrere” perquè ella no vol prendre anticonceptius, perquè creu que són perjudicials per a la salut.
Carles té ganes de tenir relacions fora del llit, en altres llocs de la casa i en altres postures, però ja no ho demana. El es masturbava sovint, però ara es preocupa perquè ja no li ve de gust ni tan sols masturbar-se. El està molt preocupat perquè la seva dona mai ha tingut un orgasme.
Indagant en la història clínica veiem que ella té inhibició de desig sexual i anorgàsmia. Han utilitzat lubricants i vibradors, perquè quan ell ejacula continuen amb el vibrador, però ella segueix sense arribar a l’orgasme.

Trastorn d'ansietat generalitzada

Àngel és un senyor de Torredembarra, de 56 anys, casat, amb 3 filles. El seu matrimoni no funciona molt bé des de fa anys, però ell no se sent capaç de finalitzar aquesta relació. Les seves tres filles viuen ja independents. La seva queixa inicial a l’aparèixer en consulta és la relació de parella. Ell és molt exigent i vol que les coses es facin a la seva manera. S’ha preocupat sempre en excés perquè les coses surtin bé, perquè tot estigui en ordre, perquè tot estigui perfecte i es facin de la forma “adequada”. La seva dona sempre ha estat a casa i en marxar les filles, a Reus i Tarragona, ha tornat a treballar. Això Àngel no ho viu bé, perquè sent que la seva dona ja no es preocupa d’ell. Sempre està ansiós per tot. A la feina, que està consolidat es preocupa pel que pensin d’ell i com el veuen i en fer-ho tot de la forma “correcta”. La seva ansietat és un estat permanent Constantment es preocupa de les coses que podrien passar si …. La seva frase més habitual és “i si ….”. Qualsevol imprevist, com que es trenqui una finestra suposa tota una crisi. Té dificultats per dormir i molta tensió muscular acumulada. A més li costa reconèixer que té un problema d’ansietat generalitzada perquè ell veu els perills com reals. Una vegada iniciat el tractament comença a preocupar perquè si canvia deixarà de ser ell i llavors no sap qui serà.

Trastorn d'estrès posttraumàtic II

Álvaro és taxista. Després de 30 anys en aquesta professió sense haver tingut cap accident va tenir un el estiu passat anant de Reus a Salou. Se li va rebentar una roda al mig d’un revolt i el cotxe va donar voltes de campana embolicat en flames. Va ser rescatat a temps i el van operar ràpidament. Tot va anar bé, encara que va tenir un temps de recuperació. Tot semblava anar bé, i no hi havia senyals que pogués tenir seqüeles psicològiques, però passats uns mesos va començar a tenir malsons recurrents sobre l’accident. Més tard va començar a veure aquestes imatges estant despert. Va començar a evitar qualsevol conversa en la qual es parlés d’un accident i va començar a tenir pànic a pujar a un cotxe i ja no es plantejava tornar a conduir de cap de les maneres. Se sentia molt angoixat i no sabia què fer.

Trastorn d'estrès posttraumàtic I

Andrea és una dona de Valls de 30 anys que acudeix a consulta perquè la relació amb el seu marit és inaguantable. Porta 4 anys casada, després de 3 de festeig. Als dos mesos de casar-se va començar a tenir conductes agressives cap a ella verbalment i físicament. En una ocasió que li va pegar va posar una denúncia, però la va retirar per por que ell s’enfadés més. A partir d’aquesta situació ell cada vegada la menysprea més verbalment i de forma habitual la pega. Ella no ha explicat la seva situació a ningú. Ha anat deixant de tenir amics, perquè cada vegada que quedava amb algun d’ells, ell s’enfadava i per evitar-ho, s’ha anat distanciant les vegades que quedaven, fins a anul·lar fins i tot les trucades telefòniques. Inicien una teràpia de parella, i sembla que la relació millora, però això dura aproximadament 3 mesos i el marit torna a la seva conducta agressiva i ofensora. Ella es queda embarassada i ell fa créixer la seva conducta. En el moment que apareix en consulta ella té un nadó de 8 mesos i ja no aguanta més la situació, perquè ara té por que els maltractaments recaiguin en el nadó. Els símptomes d’Andrea són: labilitat emocional (no controla el plor, que és diari), baixa autoestima, símptomes depressius, malsons, sentiments de culpa perquè creu que el nadó ha trencat el seu matrimoni, hipervigilància, tensió molt alta, perquè creu que ell la persegueix, ja que la crida i li envia missatges contínuament. Es la diagnostica de trastorn d’estrès posttraumàtic perquè fa uns mesos va tenir un episodi molt agressiu que ella no pot oblidar, que recorda constantment i que li produeixen tots els símptomes abans esmentats.
A més de ser una persona amb trastorn d’estrès posttraumàtic, també és una persona víctima de la violència domèstica, amb símptomes paranoics deguts a aquesta situació concreta.

Trastorn obsessiu compulsiu II

Andrés és un noi de 28 anys que treballa com a professor de primària a Reus. En l’adolescència va començar a tenir pensaments que a ell li resultaven estranys, es veia a si mateix pegant a algú, si veia un accident veia algú proper a ell tenint un accident o a si mateix fent-li mal, com clavant-li un ganivet. En realitzar la història clínica veiem que té pensaments que li envaeixen de forma constant. Ell pensa que són dolents i que pot provocar que realment passi alguna cosa i llavors desfà aquest pensament mentalment i ho torna a reconstruir de forma positiva. Aquest comportament ha anat a més, ia hores d’ara inverteix molt temps en desfer els pensaments negatius que li sobrevenen fent qualsevol cosa. Ha arribat un punt que “perd” una quantitat de temps molt elevada, que li impossibilita fer altres coses. El pensa que són pensaments absurds però li envaeixen la seva ment i no sap com evitar tenir-los.

Trastorn obsessiu compulsiu I

Sandra és una senyora de Reus de 40 anys que treballa en un laboratori químic de Salou. Des de fa un temps nota que s’ha tornat més “escrupolosa”. Pensa moltes vegades que es pot contaminar i que pot contaminar a altres. Ha començat a rentar-se les mans cada vegada amb més freqüència, arribant a hores d’ara als 30 rentats diaris. És conscient que la seva cautela va més enllà del que és raonable i acudeix a consulta psicològica perquè tem que els altres “puguin notar alguna cosa” i puguin pensar que és rara, el que li impediria ascendir en la seva empresa. En fer la història clínica, vam descobrir que aquesta cautela també es donava a casa, a la qual també es rentava les mans al voltant de 30 vegades al dia, la dutxa durava entre 30-40 minuts i havia de seguir un ordre concret perquè si no es rentava en aquest ordre pensava que es podia contaminar. Es veia atrapada en una situació absurda, sabia que no es podia contaminar, però alhora, no podia evitar rentar-se contínuament.

On Som?

SN Psicología

Contacta amb nosaltres

14 + 1 =

Adreça

Rambla Nova 21, 3º 2ª
43003 Tarragona
}

Horaris

Dilluns a Divendres de 8 a 21h

Tèlefon

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar