Àrees d’Intervenció de SN Psicologia

linea_divisoria

 

A continuació pots llegir descripcions de les àrees que treballem a SN Psicologia, equip de psicòlegs a Tarragona. Hi trobaràs: Teràpia de Parella – Ansietat – Autoestima – Sexologia… entre altres. Si hi ha algun tema que no estigui especificat en aquesta pàgina, consulta’ns perquè és molt possible que també t’hi puguem ajudar.

Teràpia de parella

L’amor té tres components:

  • Passió o enamorament
  • Intimitat
  • Compromís

L’enamorament produeix excitació fisiològica que produeix benestar que fa que no es vegin o es minimitzin els defectes de l’altre. També incita a revelar aspectes íntims, donar suport emocional i moral, mostrar interès per totes les coses de l’altra persona i expressar afecte.

L’enamorament ens predisposa a fer feliç a l’altre. Però aquesta emoció és volàtil i s’acaba. Què passa quan s’acaba? Perquè la parella continuï hi ha d’haver:

  • Intimitat
  • Compromís
  • Projectes en comú

La intimitat és el que totes les persones busquen en una parella i la podem definir com tenir una persona que t’escolti, que t’entengui, amb la qual puguis expressar-te sense límits i que aconsegueixis algun reforç positiu.

El compromís és la decisió de pertànyer a un ens social, que és la parella. És la decisió que encara que hi hagi problemes es lluitarà. Aquesta decisió en principi és personal, però moltes vegades es manté per qüestions socials, creences religioses, costums, pressions socials …

Les àrees de conflictes més habituals en una parella són:

  • Responsabilitats (qui s’encarrega de fer què)
  • Poder (qui decideix el què)
  • Finances
  • Relacions amb els membres de les famílies d’origen
  • Cura dels fills
  • Activitats socials i treball
  • Sexualitat i intimitat
  • Comunicació (per manca o perquè no és adequada)
  • Sexe extramatrimonial
  • Beguda i drogues
  • Gelos
  • Problemes en la comunicació i resolució de problemes
  • Violència
  • Visió ideal romàntic
  • Les parelles amb problemes s’intercanvien poques conductes agradables, tenen dificultats per comunicar-se i tenen dificultats per resoldre problemes..

Hi ha dos components importants:

”Conductual”

Els patrons conductuals més habituals són:

Comunicació negativa por part d’un que respòn a la comunicació negativa de l’altre, que produeix una escalada de violència. Habitualment la dona fa respostes hostils o negatives i l’home es retira, no contesta. Això augmenta l’agressivitat en la dona. Això augmenta l’agressivitat en la dona.. Per resoldre conflictes de comunicació utilitzen la meta-comunicació. Per exemple, una dona que vol que l’escoltin diu “no m’escoltes” però ho acompanya d’un missatge no verbal agressiu que comporta que l’home contesti malament, creant-se un cercle viciós. Crítica, actitut defensiva, menyspreu i parlar molt perquè l’altre no pugui opinar produeix molts conflictes.

Totes aquestes conductes tenen com a objectiu solventar els problemes, però no només no ho solucionen, sinó que els augmenten i ho mantenen.

”Cognitiu”

Els components cognitius més habituals són:

  • Atenció selectiva

Els membres de la parella es fixen només en allò que els fa mal i subjectivament li atribueixen una major freqüència de la real, cercant fets similars que confirmin la percepció actual.

  • Atribucions

L’atribució és la causa del problema. Per poder resoldre hem de saber perquè passa, però llavors es cerquen: Aquells fets que atribueixen la responsablitat de tots els problemes comuns a l’altre. Aquells fets que atribueixen una mala intencionalitat de l’altre.

  • Expectatives

Quan es creu que no hi ha possibilitats de solució es genera depressió per indefensió.

    • Suposicions

Quan la parella veu discrepàncies entre el que “hauria de ser” el seu matrimoni i “el que és”.

      • Creences irracionals

Les més comunes són:

      • L’enamorament i la passió es mantindran sempre.
      • La meva parella ha de ser capaç de saber el que penso, sento i necessito.
      • La meva parella no ferirà mai els meus sentiments.
      • Si m’estima de veritat “s’esforçarà per agradar-me”.
      • Estimar-se vol dir no barallar-se mai.
      • Estimar-se significa que sempre estarem junts.
      • Els interessos, objectius i valors seran sempre comuns.
      • La meva parella serà sempre oberta, directa i honesta.
      • Perquè m’estima acceptarà totes les conductes que jo faci.
      • Seria terrible que la meva parella em critiqués.
      • Les relacions sexuals i l’estimació no disminueixen mai.
      • Hem d’estar sempre d’acord.

Els estudis diuen que les persones que conviuen en parella tenen millor salut física i mental, tenen una menor mortalitat, realitzen menys conductes de risc, tenen més relacions sexuals tant en freqüència com en qualitat, sempre que la parella funcioni bé.

Si a la parella hi ha conflictes importants a llarg plaç hi ha més riscos de patir diferents malalties, com:

      • Depresió
      • Trastorn bipolar
      • Alcoholisme/li>
      • Trastorns de l’alimentació
      • Augment de la violència
      • Augmenten els conflictes amb els fills.
      • Augmenten els conflictes amb els germans.
      • Augmenten els accidents de trànsit.
      • Major risc de patir malalties cardiaques, càncer, dolor crònic, problemes del sistema immunològic.

Sexologia: Disfuncions sexuals

Què és la sexualitat?

La sexualitat és una font de plaer, salut, benestar, comunicació i suposa la possibilitat de desenvolupar diferents línies d’evolució que enriqueixen l’individu.

La sexualitat és molt important per a la salut.

La sexualitat s’aprèn i cada persona té un ritme diferent. La capacitat de sentir plaer està influenciada per factors socials i culturals. Tradicionalment s’ha associat sexualitat amb coit, però no és ben bé així.

L’acte sexual té 4 fases:

1. El Desig: consisteix en les fantasies sobre l’activitat sexual i el desig de fer-les.

2. La Excitació: És la sensació subjectiva de plaer sexual. Va acompanyada de canvis fisiològics (erecció en l’home, lubricació i expansió de la vagina en la dona).

3. El Orgasme: Punt culminant del plaer sexual, amb l’eliminació de la tensió sexual.

4. Resolució: Relaxació muscular i benestar general.

Què és una disfunció sexual?

Els trastorns sexuals són una alteració dels processos propis del cicle de resposta sexual. Afecten al voltant de 4 de cada 10 parelles.

Els trastorns sexuals poden aparèixer en qualsevol de les 4 fases de l’acte sexual, i poden ser conseqüència de factors físics i de la salut, psicològics, del context social en què es viu, ambientals, d’una educació més o menys restrictiva, metges, d’un major o menor grau d’experiència.

Les causes psicològiques més comunes que produeixen disfuncions sexuals són:

  • no voler a la parella, depressió
  • por a perdre el control
  • por de quedar-se embarassada
  • sentiments de culpabilitat amb el plaer sexual
  • ansietat
  • ignorància o inhibicions que fa al comportament sexual
  • sentir-se com un espectador més que com un participant
  • discrepàncies amb la parella o avorriment i no comunicar-se amb la parella.

Durant la teràpia sexual, el sexòleg identifica la causa del problema i traça el camí per a la seva resolució. La sexologia, la teràpia sexual, proporciona taxes d’èxit molt elevades meditante l’ús de teràpies breus. Els problemes sexuals són una de les àrees on els tractaments psicològics han mostrat resultats de major eficàcia, tant després del tractament, com anys després de les visites amb el psicòleg.

Quines disfuncions sexuals hi ha?

Hi ha una sèrie de disfuncions sexuals que són comuns a l’home i la dona, com són:

  • Anorgasmia
  • Disparèunia
  • Anafrodisia

Hi ha altres disfuncions que només es donen en l’home, com són:

  • Disfunció erèctil (problemes d’erecció, anomenada més comunament impotència)
  • Ejaculació precoç
  • Ejaculació retardada

I hi ha una disfunció que només es dóna en la dona i és: Vaginisme

Anorgasmia

Què és l’anorgàsmia?

Es tracta d’una inhibició recurrent i persistent de l’orgasme, manifestada després d’una fase d’excitació normal produïda amb una estimulació adequada.

Hi ha diferents tipus d’anorgàsmia:

  • Anorgasmia Primària: no s’ha tingut mai cap orgasme ni en el coit ni amb masturbació.
  • Anorgasmia Secundària: s’han tingut orgasmes amb normalitat a partir d’un moment concret ja no s’aconsegueixen els orgasmes.

Causes de l’anorgàsmia

Les causes de l’anorgàsmia poden ser de dos tipus:

  1. Orgánicas: poden estar produïdes per qualsevol malaltia de la zona vaginal per consum de drogues per estar prenent algun medicament concret
  2. Psicològiques:
  • Por a ser abandonat/da
  • Por a afirmar la seva independència (sobretot en la dona)
  • Sentiment de culpabilitat
  • Por a perdre el control sobre la seva conducta i els seus sentiments
  • Educació restrictiva
  • Desconeixement sobre aspectes sexuals o de funcionament del seu propi cos.
  • Ansietat.
  • Depressió

Disparèunia

Quan es produeix un dolor genital o pèlvic molt fort.

Es dóna en els dos sexes, encara que és més freqüent en les dones.

En els homes pot produir-se una inflamació de la pròstata, infeccions en la uretra, vesícules seminals o bufeta urinària.

La dona pot realitzar el coit però amb sensació de dolor o molèsties, però a diferència del vaginisme la dona es podrà posar un tampó o fer-se una revisió ginecològica.

Les causes poden ser físiques o psicològiques.

En un primer moment caldrà descartar que no hi hagi una patologia física, i si no és així, s’haurà de treballar psicològicament.

Les causes físiques poden ser processos infecciosos o inflamatoris dels genitals externs a la vagina o la pròstata o la uretra o les vesícules seminals. També pot ser degut a al·lèrgia als anticonceptius o per falta de lubricació deguda a una manca d’estrògens.

Les causes psicològiques poden ser por a fracassar sexualment, por de no estimular o donar plaer a la parella o a no viure la relació sexual de forma natural.

Anafrodisia o desig sexual inhibit

Consisteix en una inhibició persistent o difusa del desig sexual existint alhora un bloqueig en l’apetència sexual. Se da tanto en los hombres como en las mujeres.

Normalment les causes són psicològiques i estan relacionades amb negar el plaer, l’amor, l’èxit i la por al rebuig del company. Solen tenir dificultats per manifestar desitjos sexuals.

Aquestes coses solen ser conseqüència de:

  • una educación negativa educació negativa sobre la sexualitat amb prohibicions (a la nuesa, a les carícies, a la masturbació i al plaer en general)
  • per sentimients de culpa a causa de traumes sexuals infantils, perquè la primera relació sexual fou dolorosa o psicològicament traumàtica, per falta d’interès en la parella, per avorriment amb la parell…

Mitjançant la teràpia sexual en primer lloc s’identifiquen les causes arrel, tot i que s’ha de tenir en compte que la identificació per sí sola no soluciona el problema sexual. A continuació, el sexòleg treballa en consulta per tal d’eliminar el bloqueig psicològic, i dóna les pautes per tal de dur a la pràctica, a casa, exercicis d’obertura al desig sexual.

Vaginisme

Aparició persistent de moviments involuntaris de la musculatura de la part externa de la vagina que intervé en el coit (esfínter de la vagina)..

Això es produeix sempre que s’intenta introduir un objecte en la vagina, provocant malestar i impossibilitat de portar a terme una relació sexual amb coit.

Diferenciem dos tipus de vaginisme:

  • Primari: es produeix des de la primera vegada que s’intenta tenir relacions sexuals. Algunes causes possibles poden ser haver patit abús sexual a la infància, fòbia als genitals o conceptes erronis sobre la sexualitat.
  • Secundari: La dona ha mantingut relacions sexuals normals i en un moment de la seva vida apareix el vaginisme. Algunes possibles causes poden ser hostilitat cap a la parella, haver estat violada o tenir problemes ginecològics.

El vaginisme representa un 10% dels trastorns sexuals femenins. Les dones que pateixen vaginisme habitualment tenen por a iniciar un contacte sexual, encara que la seva excitació i lubricació siguin les adeqüades i poden tenir un orgasme sense penetració.. Habitualment tenen sentiments d’inadeqüació, d’angoixa, de frustració, por a ser abandonades per la parella.

Les causes del vaginisme poden ser físiques: si pateix qualsevol patologia dels òrgans pèlvics que facin dolorosa la penetració, tenir un himen molt dur, tenir hemorroides, tenir algun tipus de tumor pèlvic, existència d’alguna cicatriu a la entrada de la vagina degut a un part traumàtic, un avort o una violació, o tenir alguna malaltia de transmissió sexual.

Les causes psicològiques més habituals són tenir sentiments de culpa a experimentar plaer degut a una educació massa religiosa, falta de plaer per inadeqüada o nul•la educació sexual, havent patit algun trauma sexual infantil.Si la parella té impotència pot provocar frustració a la dona, sentiments de fracàs o de dolor en les primeres relacions sexuals, tenir por a l’embaràs,…

Disfunció erèctil o impotència

És la incapacitat constant per aconseguir o mantenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria..

Quan un home experimenta excitació sexual, el cervell envia una senyal que produeix un augment de fluxe sanguini cap al penis. Aquest augment de sang és el responsable de l’erecció. Si existeix una disfunció erèctil, la quantitat de sang que arriba al penis no és suficient per produir l’erecció o per mantenir-la el temps suficient.

Els problemes d’erecció es donen més freqüentment a mesura que l’home es va fent gran. 1 de cada 2 homes entre 40 i 70 anys té problemes d’erecció en major o menor grau. De fet aquesta disfunció és molt comú a la societat, es dóna en 1 de cada 10 homes..

En la majoria dels casos l’origen és psicològic. En un percentatge menor la causa és física.

Les causes físiques : tenir una malaltia com la diabetes, insuficiència renal, esclerosi múltiple, alguna malaltia vascular, alguns medicaments poden produir com a efecte secundari la disfunció erèctil, ésser alcohòlic.

 

Les causes psicològiques: patir estrès, ansietat, sentiments de culpa, depressió, baixa autoestima o por al fracàs sexual.

El 80% dels casos de disfunció erèctil tenen el seu orígen en una mala experiència d’una nit, en la que possiblement es va beure molt o s’estava molt cansat i no es van poder mantenir relacions sexuals. A partir d’aquest fet l’home comença a preocupar-se i obssessionar-se cada vegada que vol tenir una relació sexual i la mateixa ansietat anticipatòria que es crea manté la disfunció. Quan les causes són psicològiques, l’èxit d’una teràpia amb un sexòleg és molt elevat amb un tractament breu.

Ejaculació precoç

Es produeix ejaculació precoç quan l’home no pot controlar el temps de durada de la seva excitació i quan l’ejaculació es produeix de forma involuntària. No es defineix pel temps, sinó per la capacitat de control voluntari.

Les causes són en un 99% dels casos psicològiques, ja sigui per una educació moral i religiosa molt estricta, per patir depressió, per patir ansietat, per tenir sentiments de culpa respecte a la sexualitat.

L’ansietat que es genera és la que manté la disfunció. Només un 1% de les persones que tenen ejaculació precoç es deuen a causes físiques i pot ser degut a un desequilibri hormonal, a patir diabetis o a l’efecte secundari d’alguna medicació.

Aquesta disfunció sexual acostuma a afectar la relació de parella i l’autoestima de qui la pateix En cas que no tingui parella, és comú que dificulti aconseguir-la degut a la por a quedar malament durant la relació sexual.

Les pors, nerviosisme i tensió derivades de l’ejaculació precoç fan que en alguns casos també hi hagi disfunció erèctil.

La teràpia sexual orientada al tractament de l’ejaculació precoç té un èxit molt elevat: el 95% dels casos..

Ejaculació retardada

Consisteix en una dificultat para expolsar el semen, encara que hi hagi excitació. És una disfunció poc habitual i normalment és conseqüència d’alguna medicació.

 

Autoestima

Una de les causes més habituals de molts dels trastorns psicològics és la baixa autoestima que algunes persones tenen.

L’autoestima és estimar-se a si mateix, acceptant els èxits i les limitacions, per tant, parlarem de l’acceptació de sí mateix.

Una persona amb autoestima alta té capacitat per resoldre conflictes, és independent, segura, persistent en aconseguir els seus èxits.

Una persona amb baixa autoestima és una persona dependent, sumisa, amb pors, indefensa davant de la incertesa i amb sentiments de frustració. Tenir l’autoestima baixa està relacionat amb diferents trastorns psicològics com són:

  • Abús d’alcohol
  • Ansietat
  • Depresión
  • Por a l’èxit
  • Por a la intimitat
  • Immaduresa Emocional
  • Baix rendiment escolar o professional

Per què tenim l’autoestima alta o baixa?

La persona amb baixa autoestima té una sèrie de pensaments irracionals que la fan creure que la seva vàlua és menor que la dels altres.Té una distorsió del pensament

Les creences irracionals o pensaments erronis més habituals són:

  • Hipergeneralització: una persona s’equivoca en alguna cosa concreta i diu “sempre seré un fracàs”.
  • Designació global: davant d’una errada diu “sóc un idiota” com totalitat i no sobre la conducta en la que s’ha equivocat.
  • Filtrat: la persona sólo se fija en aquello negativo y no ve nada de lo positivo
  • Pensament polaritzat: la persona ho veu tot blanc o negre, bé o malament.
  • Autoacusació: la persona es creu culpable de tot el que passa.
  • Personalització: quan algú el mira malament, pensarà “què li he fet?”, sense tenir en compte que l’altra persona pot mirar-la malament per moltes raons que no tenen res a veure amb ell.
  • Lectura de pensament: parteix de la idea, que als altres no els hi agrades, no els hi caus bé.

Trastorns d'ansietat

L’ansietat, l’estrès, l’angoixa són emocions naturals, no necessàriament negatives, que tots hem tingut moltes vegades al llarg de la nostra vida.

Els motius poden ser: una cita, un examen, el naixement d’un fill, la pèrdua d’algú estimat, una separació, una competició…

Quan una persona està ansiosa el cor s’accelera, la tensió arterial augmenta, respirem amb més freqüència, tenim nàusees, els músculs es tensen, les pupil·les es dilaten.

Aquest estat d’activació és útil per afrontar determinades situacions de la nostra vida diària i molt necessària per reaccionar immediatament davant un perill. Davant d’un perill real, per exemple si estem creuant el carrer i de sobte veiem un cotxe que s’acosta i ens pot atropellar, cal que el cos i la ment reaccioni immediatament i sortim corrent.

L’ansietat, l’estrès i l’angoixa, es converteix en un problema quan reaccionem com si estiguéssim en perill davant de situacions quotidianes, o quan davant d’una situació excepcional després que hagi passat el temps continuem sentint que estem en perill.

La base del malestar ve provocada per que sentim que no som capaços d’afrontar els reptes de la vida, ens sentim desbordats per les situacions.

“La teràpia psicològica aporta les eines per tornar a sentir-nos segurs de les nostres capacitats, tranquils davant les dificultats que es presentin en la nostra vida.”

Hi ha diferents tipus de trastorns d’ansietat:

  • Crisi d’ansietat (atacs de pànic)
  • Agorafòbia. Trastorn d’angoixa amb o sense agorafòbia
  • Fòbia social. Fòbia específica (a animals, tempestes, ara, aigua, sang, injeccions, ascensors, avions, túnels, cotxes, ….)
  • Trastorn obsessiu compulsiu
  • Trastorn d’estrès posttraumàtic
  • Trastorn d’ansietat generalitzada

Crisi d'ansietat (atacs de pànic)

Un atac de pànic és l’aparició sobtada d’una por intensa, aprensió o malestar, que va acompanyat de la sensació de perill imminent i un impuls d’escapar ràpidament.

Té tot un seguit de símptomes fisiològics com:

  • Palpitacions o augment de la freqüència cardíaca
  • Opressió toràcic
  • Nàusees
  • Mareig
  • Sensació de pèrdua d’equilibri
  • Suor
  • Tremolors
  • Sensació de falta d’aire
  • Por a perdre el control
  • Por a morir
  • Sensació d’adormiment i formigueig a les extremitats
  • Calfreds o sufocacions

Totes aquestes sensacions no són perjudicials, però són molt desagradables i la persona les viu com si realment li anés a passar una cosa horrible.

Agorafòbia

Aparició d’ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapar pot resultar difícil o que sigui difícil aconseguir ajuda. Condueix a comportaments evitatius de situacions com estar sol dins o fora de casa, barrejar-se amb la gent, viatjar en cotxe, avió o autobús, pujar a un ascensor, …

Sovint s’enfronten a aquestes situacions si tenen alguna persona coneguda a prop. La persona agorafóbica es va tancant en un fals cercle de seguretat, arribant fins i tot a quedar-se a casa aïllat.

Fòbia Social

Es caracteritza per una por persistent i acusat a situacions socials o actuacions en públic, en què la persona es veu exposada a persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o a possible avaluació per part dels altres.

L’exposició a aquestes situacions socials temudes provoca una resposta d’ansietat, que en els nens pot traduir-se en plors, quequeigs, abraçades i aferrar-se a familiars.

La persona reconeix que és un por irracional i exagerat. S’eviten les situacions socials.

Aquest comportament d’evitació interfereix en la vida quotidiana de la persona. De vegades es confon amb la timidesa, però a la persona tímida no la incapacita per a la seva vida quotidiana.

Les persones amb fòbia social són molt susceptibles a la crítica, a la valoració negativa per part dels altres i al rebuig, tenen dificultats per autoafirmar-se, baixa autoestima i sentiments d’inferioritat.

Fòbies específiques

Són pors irracionals i desproporcionats davant de determinades sensacions o davant de l’anticipació d’aquestes situacions.

L’exposició a l’estímul fòbic provoca resposta d’ansietat. La persona reconeix que la seva por és excessiva i irracional. Interfereix en la vida quotidiana.

Les situacions fòbiques s’eviten o es toleren a costa de molt malestar.

Hi ha diferents tipus de fòbies específiques:

  • Tipus Animal: fa referència a animals o insectes.
  • Tipus Ambiental: por a les tempestes, ara, precipicis, aigua… sempre que la circumstància no sigui perillosa.
  • Tipus sang/injeccions/danys: por de veure sang o ferides, injeccions o intervencions mèdiques.
  • Tipus situacional: por als transports públics, túnels, ponts, ascensors, avions, cotxes o recintes tancats.

Trastorn Obsessiu Compulsiu

Presència d’obsessions i compulsions de caràcter recurrent, que provoquen grans pèrdues de temps.
  • Obsessions: Idees, pensaments, impulsos o imatges de caràcter persistent que la persona considera inapropiades i que provoquen ansietat o malestar en excés. Solen ser de temes de contaminació (contraure una malaltia) o dubtes repetitives (preguntar-se a si mateix si ha tancat el gas, les llums, …) o voler tenir les coses en un ordre o forma concretes. La persona que té obsessions les intenta ignorar mitjançant les compulsions.
  • Compulsiones: Comportaments (rentar-se les mans, comprovar si els objectes estan en ordre) o actes mentals (repetir paraules) de caràcter recurrent amb la finalitat d’alleujar l’ansietat, però no els proporciona cap plaer. Solen reconèixer que les obsessions i les compulsions són irracionals. Provoquen malestar i pèrdua considerable de temps (més d’una hora al dia) o interfereixen en la vida habitual de la persona

Trastorn d'Estrès Ppostraumàtic

La persona ha estat exposada a un esdeveniment traumàtic en el qual hi ha hagut:
  • Hi pot haver experimentat, presenciat o li han pogut explicar esdeveniments de morts o amenaces a la seva integritat física o dels altres.
  • La persona ha respost a aquest fet amb por i desesperança.

Aquest esdeveniment traumàtic és experimentat persistentment mitjançant:

  • Records recurrents de l’esdeveniment
  • Somnis de caràcter recurrents sobre l’esdeveniment
  • La persona té “flashbacks” i té la sensació que li està passant en aquest moment.
  • Malestar psicològic intens quan s’exposa a estímuls que li recorden l’esdeveniment.

Els símptomes més freqüents són:

  • Dificultats per conciliar la son
  • Irritabilitat
  • Dificultats de concentració
  • Respostes exagerades
  • Vigilància excessiva

Trastorn d'Ansietat Generalitzada

Ansietat i preocupacions excessives sobre molts esdeveniments diferents.

Els símptomes més habituals són:

  • Inquietud
  • Fatiga
  • Dificultats de concentració
  • Irritabilitat
  • Tensió muscular
  • Alteracions de la son

L’ansietat i la preocupació no se centra en un sol fet, sinó que està generalitzat a tots els esdeveniments. Provoquen deteriorament a nivell social i laboral.

Psicosomàtica

La psicosomàtica és l’àrea de la psicologia que s’ocupa de les relacions existents entre les emocions i el cos. Quan reprimim les emocions i no deixem que surtin a l’exterior, el cos pot emmalaltir, pot queixar mitjançant una sèrie de símptomes que poden ser febles al principi, tot i que si els obviem, poden incrementar-se fins convertir-se en una malaltia.

Depresió

La depressió és un dels problemes més grans i més comuns de la salut mental en l’actualitat. Afecta totes les classes socials, als homes i les dones, tot i que afecta a 2 dones per cada home, però els homes atempten més contra la seva vida.

Aproximadament entre un 14-15% de la població mundial pateix depressió. A Espanya es calcula que al voltant d’un 25% de la població.

La depressió és una malaltia que fa mal al cos, a l’estat anímic i als pensaments. Altera la forma de menjar, de dormir, d’opinar sobre un mateix, així com el concepte de la vida en general. No és un estat d’ànim passatger.

Les causes de la depressió pot ser múltiples i variades:

  • La mort d’una persona estimada
  • Qualsevol situació d’estrès en la qual s’exigeix més a la persona de la seva capacitat
  • Ruptura de la parella
  • Parelles en les que falta el respecte, la valoració de la persona, l’estimació
  • Depressió postpart
  • Quan hi ha malalties físiques (càncer, cardiopaties) malalties cròniques i doloroses (artrosi, bronquitis, fibromiàlgia, …)
  • Però de vegades les coses no són tan clares, perquè persones en principi que semblen tenir èxit també estan depressives. Això és degut a que interiorment no es veuen capaços.

Els símptomes poden ser:

  • Pèrdua d’interès i de la capacitat de gaudir
  • Fatiga total i absoluta
  • Agitació o inquietud
  • Pèrdua de l’impuls i la motivació que fa que les tasques més simples es converteixin en les més difícils.
  • Pèrdua o augment de la gana amb pèrdua o augment del pes
  • Insomni o son excessiva
  • Pèrdua de l’afecte extern, desinterès pel sexe
  • Irritabilitat
  • En general als matins es senten pitjor
  • Sentiments d’inutilitat, inadequació, indefensió i desesperança
  • Dificultats per concentrar-se i recordar
  • Pensaments suïcides

Existeixen dos tipus de depressió:

  1. Trastorn depressiu major: tots els símptomes anteriors són presents la major part del dia, gairebé cada dia, durant 15 dies. Les persones estan molt incapacitades ..
  2. Trastorn distímic : els símptomes són molt semblants a la depressió major, però són menys greus i són crònics. Hi són presents la majoria de dies durant 2 anys com a mínim.

Trastorns alimentaris

Anorèxia Nerviosa: Consisteix en negar-se a menjar i condueix a una pèrdua extrema de pes. Es poden associar alteracions hormonals i pot arribar a la mort.
Per aconseguir baixar el pes fan règims molt severs, vomiten, utilitzen laxants o diürètics i fan exercici físic de forma excessiva.

Bulímia Nerviosa: L’aspecte més important és l’afartament. Definirem afartament com:

  • ingesta ràpida d’una gran quantitat de menjar en un període molt curt de temps.
  • la persona sent que ha perdut el control sobre el menjar (no pot parar de menjar).

Els afartaments van seguits de sentiments de culpa, vergonya, fracàs, ansietat i una desagradable sensació. La persona comença a sentir por a engreixar i utilitza laxants, diürètics o no menja durant els dies posteriors a l’afartament.

Tant en l’Anorèxia com en la Bulímia hi ha una alteració de la imatge corporal a causa de:

  • Gran insatisfacció amb el nostre cos, que es manifesta amb un rebuig del mateix.
  • Negació del baix pes.
  • Continus comentaris o queixes sobre que està gras/sa.
  • Queixes sobre defectes del seu cos, encara que siguin inapreciables per a les altres persones.
  • Evitar situacions en què s’ha de mostrar alguna part del cos (banyador, pantalons curts, ….)
  • Amagar o dissimular parts del cos.
  • Baixa autoestima, pèrdua de confiança, deixant de fer coses de les quals gaudeix.
  • Afecta entre un 1 i un 4% de la població, concretament l’Anorèxia Nerviosa a un 1% i la Bulímia Nerviosa entre un 1 i un 3% de la població, especialment a dones entre 14 i 25 anys.

Els símptomes que tenen són:

Fisiològicament:

  • Desnutrició i deshidratació, alteració del ronyó, restrenyiment, erosió de l’esmalt dental i càries, alteracions cardiovasculars, anèmies, pell seca, rampes musculars, amenorrea, fatiga, augment del borrissol corporal, …

Psicològicament:

  • Depressió, ansietat, irritabilitat, dificultats per conciliar el son, autoestima baixa, problemes de concentració, canvis bruscs de personalitat, problemes de relacions interpersonals, trastorns obsessius-compulsius, trastorns del control dels impulsos, problemes d’addicció, …

Estrès

És una resposta normal de l’organisme a situacions de perill.

L’organisme respon atacant o fugint, ja que les hormones que secreta el cos al tenir por proporcionen al cos la potència física per atacar o fugir.

Diferenciarem 2 tipus d’estrès:

  • Estrès transitori: que es donen en situacions de perill real i és un estrès adequat i necessari.
  • Estrès crònic: que es dóna en situacions que no són de perill real, però que les persones interpretem com a perilloses i activem tot el cos. Aquest tipus d’estrès pot desembocar en diferents malalties, ja que debilita el sistema immunològic, augmentant el risc de patir malalties coronàries i càncer, influeix en l’estat d’ànim, contribueix a desenvolupar disfuncions sexuals, destrueix relacions interpersonals, produeix una sensació general d’insatisfacció, …

Aquest estrès a llarg termini pot produir problemes:

  • Emocionales: ccisi de pànic, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorn d’estrès agut, ansietat, pèrdua d’autoestima, apatia, indecisió, pèrdua de concentració i lapses de memòria.
  • Conductuales: absentisme laboral, abandonament personal, agressivitat, dependència a substàncies tòxiques…
    Físics: migranyes, fatiga i esgotament, cansament extrem, marejos, palpitacions, dolors d’esquena, insomni, alteracions de la pell o del cuir cabellut, alteracions menstruals, problemes digestius, problemes sexuals, …

Area de intervencion
SN Psicologia Tarragona

“Èxit és aconseguir objectius. Felicitat és gaudir del que hem aconseguit”

Anthony Robbins.

On Som?

SN Psicología

Contacta amb nosaltres

14 + 15 =

Adreça

Rambla Nova 21, 3º 2ª
43003 Tarragona

}

Horaris

Dilluns a Divendres de 8 a 22
Dissabtes de 9 a 20

Tèlefon